Biocarburants

D'acord amb la definició recollida en l'article 2 de l'ORDRE ITC/2877/2008, de 9 d'octubre, per la qual s'estableix un mecanisme de foment de l'ús de biocarburants i altres combustibles renovables amb finalitats de transport, els biocarburants són combustibles líquids o gasosos per al transport produïts a partir de la biomassa.

S'entén per biomassa, segons s'indica en l'esmentada Ordre, la fracció biodegradable dels productes, el rebuig i els residus procedents de l'agricultura (incloses les substàncies d'origen vegetal i animal), de la silvicultura i de les indústries connexes, així com la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals.

Principals biocarburants

Els principals biocarburants, tant a escala global com nacional, atenent al seu desenvolupament comercial, són actualment els següents:

Bioetanol, definit com alcohol etílic produït a partir de productes agrícoles o d'origen vegetal, tant si s'utilitza com a tal o prèvia modificació o transformació química.

Biodièsel, és a dir, èster metílic o etílic produït a partir de greixos d'origen vegetal o animal.

Hidrobiodièsel (també denominat HVO, per les seves sigles en anglès, d'Hydrotreated Vegetable Oil), un hidrocarbur resultant del tractament d'olis vegetals o greixos animals amb hidrogen, tant si es tracta d'unitats dedicades a això com si és mitjançant tecnologies de coprocessat en refineries.

En els pròxims anys, altres biocarburants absents en aquest moment del mercat nacional de combustibles per al transport, com el biogàs (combustible gasós produït per digestió anaeròbia de biomassa) o els biocarburants sintètics (hidrocarburs sintètics produïts a partir de la biomassa mitjançant tecnologies de conversió tèrmica i catalítica), previsiblement adquiriran certa presència en aquest mercat.

Els biocarburants presents a dia d'avui al mercat s'utilitzen principalment en el transport per carretera. No obstant això, cal destacar el seu creixent ús en el sector de l'aviació, cas en el qual es fa servir la denominació de bioquerosè.

Contingut energètic dels biocarburants

L'Annex de l'esmentada Ordre ITC/2877/2008, en la seva redacció donada per la Resolució de 27 de desembre de 2013, de la Secretaria d'Estat d'Energia, estableix els valors aplicables per al contingut energètic i la densitat dels biocarburants, la benzina i el gasoil d'automoció (dièsel). 

Combustible

Contingut energètic per volum (tep/m3)

Densitat (kg/l)

Bioetanol

0,5016

0,7778

Bio-ETBE

0,6449 (del qual 37 % a partir de fonts renovables)

0,7500

Biometanol

0,3822

0,8000

Bio-MTBE

0,6210 (del qual 22 % a partir de fonts renovables)

0,7429

Bio-DME

0,4538

0,6786

Bio-TAEE

0,6927 (del qual 29 % a partir de fonts renovables)

0,7632

Biobutanol

0,6449

0,8182

Biodièsel

0,7882

0,8919

Gasoil de Fischer-Tropsch

0,8121

0,7727

Oli vegetal tractat amb hidrogen

0,8121

0,7727

Oli vegetal pur

0,8121

0,9189

Benzina

0,7643

0,7442

Dièsel

0,8598

0,8372

A més dels valors inclosos en la llista anterior es determina que el contingut energètic per pes del biogàs és de 50 MJ/kg.

Nota: Es considera que una tona equivalent de petroli (tep) són 41,868 GJ.

 

Reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle

L'ús de biocarburants, en lloc dels carburants d'origen fòssil, suposa una reducció en tot el cicle de vida de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La reducció obtinguda depèn de cada procés de producció i pot calcular-se utilitzant la metodologia establerta en la Directiva 28/2009, d'Energies renovables, i mitjançant eines de càlcul harmonitzades com la calculadora de gasos d'efecte hivernacle de l'IDAE, Calcugei. Independentment dels valors reals que puguin calcular-se per a cada cas, la Directiva 28/2009 reconeix uns nivells de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle aplicables amb caràcter genèric a una sèrie de processos comuns de producció de biocarburants.

TAULA A: Valors típics (1) i valors per defecte (2) per als biocarburants produïts sense emissions netes de carboni a causa de canvis en l'ús del sòl.

Procés de producció del biocarburant

Reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, valors típics

Reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, valors per defecte

Etanol de bleda-rave sucrera

61 %

52 %

Etanol de blat (combustible de procés no especificat)

32 %

16 %

Etanol de blat (lignit com a combustible de procés en instal·lacions de cogeneració)

32 %

16 %

Etanol de blat (gas natural com a combustible de procés en caldera convencional)

45 %

34 %

Etanol de blat (gas natural com a combustible de procés en instal·lacions de cogeneració)

53 %

47 %

Etanol de blat (palla com a combustible de procés en instal·lacions de cogeneració)

69 %

69 %

Etanol de blat de moro, producció comunitària (gas natural com a combustible de procés en instal·lacions de cogeneració)

56 %

49 %

Etanol de canya de sucre

71 %

71 %

Part de l'etil-tert-butil-èter procedent de fonts renovables (ETBE)

Iguals que els del procés utilitzat de producció de l'etanol

Iguals que els del procés utilitzat de producció de l'etanol

Part del tert-amil-etil-èter procedent de fonts renovables (TAEE)

Iguals que els del procés utilitzat de producció de l'etanol

 Iguals que els del procés utilitzat de producció de l'etanol

Biodièsel de colza

45 %

38 %

Biodièsel de gira-sol

58 %

51 %

Biodièsel de soja

40 %

31 %

Biodièsel d'oli de palma (procés no especificat)

36 %

19 %

Biodièsel d'oli de palma (procés amb captura de metà a l'almàssera)

62 %

56 %

Biodièsel d'olis usats d'origen vegetal o animal(*)

88 %

83 %

Oli vegetal de colza tractat amb hidrogen

51 %

47 %

Oli vegetal de gira-sol tractat amb hidrogen

65 %

62 %

Oli vegetal de palma tractat amb hidrogen (procés no especificat)

40 %

26 %

Oli vegetal de palma tractat amb hidrogen (procés amb captura de metà a l'almàssera)

68 %

65 %

Oli vegetal pur de colza

58 %

57 %

Biogàs produït a partir de residus orgànics urbans com gas natural comprimit

80 %

73 %

Biogàs produït a partir de femta humida com gas natural comprimit

84 %

81 %

Biogàs produït a partir de femta seca com gas natural comprimit

86 %

82 %

 (*) Exclòs l'oli d'origen animal produït pels subproductes animals classificats com a material de la categoria 3 de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.

TAULA B: Valors típics i valors per defecte calculats per als futurs biocarburants que no es trobaven o només es trobaven en quantitats insignificants al mercat el mes de gener de 2008, produïts sense emissions netes de carboni a causa de canvis en l'ús del sòl. 

Procés de producció del biocarburant

Reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, valors típics

Reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, valors per defecte

Etanol de palla de blat

87 %

85 %

Etanol de residus de fusta

80 %

74 %

Etanol de fusta cultivada

76 %

70 %

Gasoil Fischer-Tropsch procedent de residus de fusta

95 %

95 %

Gasoil Fischer-Tropsch procedent de fusta cultivada

93 %

93 %

Dimetil-èter de residus de fusta (DME)

95 %

95 %

DME de fusta cultivada

92 %

92 %

Metanol de residus de fusta

94 %

94 %

Metanol de fusta cultivada

91 %

91 %

Part del metil-tert-butil-èter procedent de fonts renovables (MTBE)

Iguals que els del procés utilitzat de producció del metanol

Iguals que els del procés utilitzat de producció del metanol

 Notes:

(1) El valor típic és el càlcul de la reducció de les emissions representatives de gasos d'efecte hivernacle en un procés particular de producció de biocarburant.  Aquest valor poden utilitzar-lo els Estats membres a l'hora de calcular la reducció neta de les emissions de gasos d'efecte hivernacle resultants de l'ús de biocarburants que s'han d'incloure en l'informe per a la CE sobre els progressos registrats en el foment i la utilització de l'energia procedent de fonts renovables.

(2) El valor per defecte és el derivat d'un valor típic mitjançant l'aplicació de factors predeterminats amb la finalitat d'establir llindars conservadors en comparació amb els processos de producció normals. És el que els operadors econòmics, en les circumstàncies especificades en la Directiva 28/2009, poden fer servir en lloc d'un valor real.

(3) Pel que fa a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle dels biocarburants, el valor del combustible fòssil de referència serà el darrer valor disponible per a les emissions mitjanes reals procedents de la part fòssil de la benzina i del dièsel consumits a la Comunitat, notificades en el marc de la Directiva 98/70/CE. Si no es disposés d'aquestes dades, el valor utilitzat serà de 83,8 gCO2eq/MJ.

Més informació: Departament de Biomassa i Residus de l'IDAE.

no-alt
no-alt
Catalan