Solar termoelèctrica
La energía solar de concentración utiliza lentes o espejos y dispositivos de seguimiento solar para concentrar la radiación solar incidente en una superficie reducida obteniendo altas temperaturas para producir electricidad

L'energia solar termoelèctrica utilitza lents o miralls i dispositius de seguiment solar per concentrar la radiació solar incident en una superfície reduïda. Aquesta concentració permet obtenir altes temperatures i, en conseqüència, altes eficiències termodinàmiques de conversió en treball. El calor que s'obté en aquest procés es transfereix normalment a un fluid que en passar a través d'una turbina, acoblada a un generador, produeix electricitat. Entre els distints sistemes de concentració solar s'han desenvolupat tres tipus de tecnologies.

Centrals de col·lectors cilindreparabòlics. Estan formades per col·lectors de mirall en forma de canal amb secció parabòlica que reflecteixen la llum solar en un tub situat en la línia focal del canal, el qual conté el fluid de transferència de la calor. Aquest fluid és escalfat a uns 400 °C, amb relacions de concentració solar d'entre 30 a 80, i es transfereix a un fluid que alimenta una turbina convencional que genera electricitat.

Centrals de torre. Formades per un camp de heliòstats que concentren la llum solar en un receptor central muntat en la part més alta d'una torre que actua com a intercanviador de calor. Les ordres de concentració són de 200 a 1000, assolint-se temperatures superiors als 600 °C. 

Generadors solars discoparabòlics. Consisteixen en un reflector parabòlic de forma de disc per concentrar la llum solar en un receptor situat en el punt focal del disc. Aquest absorbeix l'energia reflectida pels concentradors, fent que el fluid del receptor s'escalfi a uns 750 °C. Aquest es fa servir llavors per generar electricitat en un petit motor, p. ex., un motor Stirling o una microturbina (Brayton) unida al receptor.

no-alt
no-alt
Catalan