Aerotèrmia i Hidrotèrmia
La Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril de 2009, relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables i per la qual es modifiquen i es deroguen les Directives 2001/77/CE i 2003/30/CE, reconeix com a energia renovable, l'energia capturada per les bombes de calor, sota determinades condicions. En l'article 2 d'aquesta Directiva s'estableixen, entre d'altres, les següents definicions segons la naturalesa del mitjà amb què intercanvien calor:
Energia aerotèrmica és l'energia emmagatzemada en forma de calor a l'aire ambient.
Energia hidrotèrmica és l'energia emmagatzemada en forma de calor a les aigües superficials.
La bomba de calor és una màquina tèrmica capaç de bombar calor des d'un focus fred a un de calent. En el cas de les bombes de calor aerotèrmiques i hidrotèrmiques, extrauen calor de l'entorn natural (aire o aigua) a través de l'evaporador i la transfereixen a l'interior d'un edifici o a processos industrials a través del condensador. Si són reversibles, s'inverteix el cicle i es transfereix la calor de l'interior de l'edifici a l'entorn natural.
Dins de les bombes de calor, podem distingir entre les següents tipologies: les accionades elèctricament, com el model més estès, en què l'energia necessària per moure el compressor s'obté a través d'un motor elèctric; les accionades a gas, en què l'accionament del compressor el realitza un motor endotèrmic de combustió interna i les accionades tèrmicament, en què el canvi d'estat del refrigerant es realitza mitjançant un cicle d'absorció o compressió tèrmica.
A efectes de la comptabilització de la quota d'energia renovable establerta per la Directiva, l'energia capturada per les bombes de calor es tindrà en compte sempre que la producció final d'energia superi de forma significativa l'entrada d'energia primària necessària per impulsar la bomba de calor, és a dir, només una part podrà considerar-se renovable.
