Una central hidroelèctric està constituïda pel conjunt d'instal•lacions necessàries per transformar l'energia potencial d'un curs d'aigua -com a conseqüència de la diferència de nivell entre dos punts- en energia elèctrica disponible.
Segons on es troba situada la instal•lació, es poden classificar principalment en tres grans grups:
Centrals d'aigua fluent: són aprofitament que, a través d'una obra de presa en un assut, capten una part del cabdal circulant pel riu, el condueixen cap a la central per ser turbinat i posteriorment, es restitueix al riu.
Centrals de peu de presa: són instal•lacions que aprofiten el desnivell creat per la pròpia presa i que poden regular els caudals de sortida per ser turbinats en funció dels usos de la presa (hidroelèctrics, regadius o abastaments).
Centrals de canal de reg o abastament: són aprofitaments que utilitzen el desnivell existent en el canal (ràpid) o canonada, mitjançant una presa en el canal, canonada forçada que condueix l'aigua fins a la turbina, per a posteriorment retornar-la al canal.
S'entén per minicentral hidroelèctrica, aquella instal•lació hidroelèctric la potència instal•lada de la qual és igual o inferior als 10 MW.